Bilbao, (2na Part) Agur !! Feve i Renfe

El següent pas va ser anar caminant de Abando cap a l’Ajuntament i el pont del Calatrava i la seva estació de EuskoTran què es diu Uribitarte, on de allà vam agafar el Tram fins altre cop a Abando on menjant un gelat vam arribar a la estació de Abando Renfe i allà ja estava a la via 6 una unitat de AV 130 la qual acabava de arribar de cotxeres i al cap de 25 minuts es disposava a marxar cap a Madrid, per Burgos i Valladolid i Segòvia allà en via Alta Velocitat. Per fer una bona foto vaig enfilar per la andana de trens de llarga distancia la 7 i 6, No perquè hi havia el control de seguretat de el 130 i vaig anar per la llarga andana 8 amb ningú en ella ja què encara faltava 4 hores per què arribes un tren per aquella via. Curiosament els de seguretat no ens van dir res i u trobo estrany, ja què estàvem apartats molt de on hi ha tot a la gent i molt a prop de les cotxeres. Després de fotografiar 130 i unes quantes 446 què no paraven de anar i venir ens vam anar de Abando i després de baixar unes escales ja érem a la estació de la FEVE (vam entrar per la façana nova). En a dins vam marcar la targeta què per tan sols 10 euros vam poder anar amb tots els transports i uns quants cops ... I al pujar les escales ens vam trobar una estació amplia, amb unes andanes exageradament altes, ja què en els trens havies de baixar un esglaó per pujar. La estació es curiosa ja què la via arriba en doble i al entrar a l’estació es transforma en triple però la del centre es queda sense andana i la via central es torna a ajuntar poc abans de torbar-se la petita locomotora “Artola” finalment les dos vies acaben molt juntes amb una mateixa topera. També destacar què a la via 1 hi surt una petita via direcció al túnel on hi guarden una unitat de rodalia o regional. Després de 10 minuts de espera arriba una doble unitat de rodalia 3600. Ja què les de regional què solen arribar a Bilbo son els “Apolos” o 2400. Agafem el rodalia. El interior es molt semblant a una 447 ja què els seients tenen un tapisat semblant. Al sortir de la estació amb el 3600 passem tota la estona per un túnel. I el més curiós es entre Concordia i Amentzola hi ha unes cotxeres de tres vies on hi guarden diferent material de rodalia, regional i vagons i una locomotora de vapor i uns quants vagons de fusta. Baixem a Amentzola, una estació on conflueixen FEVE i RENFE, la Renfe té 4 vies a l’estació. Dues amb andana i dues més què passen per fora on hi passen mercants. Agafem un 447 de la C-1 què ens porta altre cop a Abando. Amb el tren es podia veure clarament la zona de cotxeres on hi havien Talgo’s, vagons convencionals i entre aquest material el TER i el 432. Al arribar a Abando anem per la festa i al cap de unes hores ens dirigim a la estació de Arriaga però en veure una furgoneta al mig de la via, la cosa pintava malament, i es què resulta què a partir de les 17 hores el tramvia NO circula entre Atxuri i Pio Baroja o sigui el únic tram en via única. O sigui què vam agafar el tramvia a Pio fins a el famós Museu Bilbaí i des de allà desprès de sopar vam anar a la estació on el nostre tren ja era a la andana numero 6, però el Directe estava apunt de arribar i així vam anar a veure el Directe abans de què surtis el nostre tren. Va arribar amb una 334, la tercera de la sèrie. Sortim 30 minuts després de la estació amb una composició de 3 cotxes i la locomotora 269-405... 7.46 el tren comença a frenar per fer parada a Sant Vicenç on baixaríem i ens acomiadaríem del tren i marxaríem cap a Vilafranca ...

Des de aquí dir què moltes gràcies al personal de seguretat de Euskotren de Atxuri i tot el Tram , al de Renfe - Abando. I a la paciència què va tenir amb mi el meu pare: Pere-Joan i en Joan Guilera, un amic què ens va acompanyar en tot el viatje.

A la foto: Un “Apolo”, espera sortir a Santander al cap de 40 minuts, però mentrestant passatgers esperen el rodalia què passa al cap de 20 minuts. Ja es poden veure les estacions de Concordia i Abando.