Viatge a Andalusia, Màlaga dia 19 i últim

Entrem el petit túnel per accedir a l’estació de Maria Zambrano, uns Avant sense servei, dos ànecs, rodalies servits per 446 i un tamagotxi ja estaven a l’estació malaguenya esperant marxar, cap a les seves diferents destinacions, Madrid, Ronda, Sevilla… Anem a l’hotel i en veure que no el trobem, li preguntem a un guàrdia de seguretat que hi havia a fora de l’estació. Ens diu que el hotel es a dins l’estació, al passadís de lloguer de cotxes al fons. Passem una gran porta de vidre i entrem al pati d’entrada de l’hotel i de allà ja a l’habitació on es veia tot el sostre de la gran estació Vialia María Zambrano, en diríem que es una estació de tren terminal amb un gran centre comercial i això li dona una gran afluència de gent. I de aquí anem a visitar la ciutat.

L’endemà al matí compro un bitllet de una zona de rodalies per poder entrar a l’estació de Màlaga. En allà em demanen el bitllet i desprès s’ha de passar les coses per els raigs x, finalment a dins presencio la sortida de el Tren Hotel cap a les cotxeres, la arribada de el Ave en destinació la ciutat comtal i l’arribada de un regional procedent de Sevilla. Finalment anem cap a la ciutat per visitar la plaça central, el Museu Picasso, Gibralfaro...

A les quatre i mitja tornem a anar cap a l’estació per agafar una 446 que finalment ens dura cap a l’estació de Rodalies de l’Aeroport. En el camí es pot veure que les andanes de totes les estacions són justes per què el tren i pugui estacionar-se, semblant a un metro. Al arribar A l’estació el tren s’està dos minuts parat i torna a enpendre el viatge cap a la seva final destinació de Fuengirola... I aquí s’acaba el viatge, demano perdo per posar les tres parts tan separades.

Finalment us deixo de moment les 9 fotos de l’estació del Aeroport de Màlaga (clicar a sobre per veure el àlbum). A la foto: Un Kinder a l’estació de Màlaga. Al cap de un minut sortirà cap a la capital Andalusa, Sevilla. Fins a una altre !

Nou viaducte a Cornellà, Tram i últims 1100

Sortim de Vilafranca amb el tren de les 3:49 en direcció Manresa. En arribar el tren als indicadors posa que anem cap El Vendrell. I un passatger ja ens pregunta si aquest tren anava en direcció Barcelona. Continuem cap a Barcelona i la propera parada El Vendrell, però que realment era Sant Sadurní d’Anoia. Al passar per Castellbisbal, veiem que les obres de ajuntar la dobla via de Rodalia que si fem memòria es va canviar el traçat per fer les obres del Ave. El nou tram serà amb catenària de LAV. Arribem a Cornellà, i el primer tren a passar es un 440R en contravía i sense servei amb un seguit de papers enganxats, en els quals posava que aquest tren no prestava servei. Anem de compres a la Illa diagonal i agafem el Tram per el camí ens trobem un tramvia amb una publicitat de els vint i cinc anys de TV3. De la diagonal a Jaume I amb metro per veure un de els últims dies en funcionament de les unitats de metro 1100, en circulen dos, a Jaume I ja passa la 1167. Em trobo amb un company, en Metroes i anem a esperar un altre 1100 a la Pau, finalment marxem, agafem un 447 a Catalunya en destinació Martorell, on veiem passar el Siderúrgic, acabat de emprendre el seu viatge cap el Sud de la península, després el Potasser buit a una gran velocitat i sense deixar de xiular per l’estació. Finalment arribem a Vilafranca a les 10 de la nit. Dues hores i mitja després de haver sortit de La Pau.

A la foto: El 440R sense reformar entra en contra via a Cornellà per anar als tallers, al tornar cap a casa el tren era estacionat a l’Hospitalet de Llobregat, sense servei.

Viatge a Andalusia, Córdoba dia 19

Si us en recordeu encara estem a bord de el Altaria de Granada a Madrid, apunt d’arribar a Córdoba. En el post anterior del viatge d’Andalusia, no he posat que la línia en que transcorre l’Altaria, l’estan a punt de clausurar, per que entraren en servei altres línies de LAV. Arribem a Còrdova amb la 252-017-9 amb colors Altaria, el tren aparca a la via 1 de ample internacional, una via molt poc lluminosa i estreta. L’Altaria desprès de efectuar una parada de 5 minuts, ja que anava 3 minuts avançat, marxa cap a la capital espanyola. Al cap de un minut un Velaro directe passa sense parada a la estació i en direcció Màlaga. Després vaig fer unes fotos a la maquina 252-11-2 que encara conserva el esquema de pintura Ave i un Avant sense servei. Els dos trens estaven a la via 0, una via amb andana que es va servir exclusivament per us de treballadors de la Renfe, i allà estacionen els trens sense servei. Seguidament ve un Ave procedent de Sevilla, per cert, el tren era reformat. Canviem de vies i ja anem a les de ample ibèric on ja s’ha estacionat la branca de Màlaga del tren Garcia Lorca, amb la 252-060-09 al davant i tres vagons Arco al seu darrere. Mentrestant el tràfic de Ave’s es un no parar, Ave’s de Sevilla (100R i 100 s/r), de Màlaga (102 patitos, 103 velaros) i un Talgo encapçalat per una 252 colors Ave i vagons Talgo 200, tota una autentica joia per la alta velocitat, la 252 es desenganxa dels tres vagons de Màlaga i va en direcció Madrid, en aquell mateix instant una 269-418-0 i tres vagons Arco procedents de Sevilla, entren per la via 8, la via es fosca de l’estació. Ja que no te cap clariana a l’exterior. Finalment la 269 es desenganxa de la seva composició i s’estaciona a la via 6 on hi ha alguns Andalusia exprés sense servei. Mentrestant arriba un Avant de Màlaga, que s’estaciona a la via 4, la ultima de LAV i la 5 ja es de ample ibèric on hi havia una 470 en destinació a Sevilla. El Avant inverteix la marxa cap a Sevilla, del Avant cal destacar que hi ha una gran afluència de gent, el tren es econòmic, i ràpid com un Ave. Però sempre acaba guanyant el per via convencional els Andalusia exprés tenen una gran sortida i també hi ha molta gent, que hi va. Finalment la 252 s’acobla als vagons de Sevilla i desprès darrere enganxa els de Màlaga.

Desprès visitem el centre de la ciutat com la Mesquita, el pont romà i el centre, però la intensa pluja que queia ens dificultava arribar a altres llocs, i xops i amb també fort vent vam decidir marxar amb el Avant de les 16:30, arribem dos minuts abans de la sortida del Avant, passem per els accessos de control necessaris i ens col·loquem a la via 4, amb dos minuts de retard entra el Avant 104. Ens toca el vago numero 1, classe Club, tot el tren té la mateixa tarifa però encara te els seients “tipu” llançadora Ave, que antigament aquests trens anaven de Córdoba a Sevilla en servei Ave llançadora. Passant per els trams més característics de la línia. Com per els tallers de Córdoba, on es pot veure 333.3, 319, 252, 310, trens de obres, trens generadors un munt de mercaderies, com a SEMAT i un TECO tot de contenidors de “Correos”, que en aquest mateix dia l’havia vist passant per la via 8 de l’estació. Passem per el túnel de Abdalajís amb una longitud de set quilometres i ponts de 1 quilometres. Es molt curiós en el tram de Alora a Cártama, un tram de 10 quilometres compost per cinc túnels, entre túnel i túnel només sol haver-hi 100 metres de separació i a tanta velocitat, sembla una montanya russa, finalment en PAET de Prados ens dona la benvinguda a Màlaga, en la estació hi havia el Picasso i el Tren Hotel de Barcelona, però també 333.3, 319, 252, 310, 269 ... Ja què en el bloc només us puc mostrar una petita part de les fotos que vaig fer en la estació aquí podeu veure mes fotos de la mateix estació fetes per mi i algunes del meu pare, hi han 29 fotos les millors del dia: aquí

A la foto: El Avant de Sevilla i el regional Andalusia Express, tots dos esperant marxar cap a Sevilla, l’Avant de aquí a 2 minuts i el Andalusia Express al cap de 40 minuts i a la segona foto la 252 Ave i finalment el Arco de Sevilla.

Canvis de quatre dies a la C4 Sud

Avui ha sigut un dia de trens variats, al matí he anat amb la meva germana per els camins de Lavern, on he pogut veure i també fotografiar 103(Ave),447,TECO’s. A les tres i vint del migdia he agafat un rodalies cap a l’estació provisional de acabada de la C4 Sud, Cornellà, al arribar només baixar de l’andana, ja es nota en canvi de “provasionalitat” de l’estació, una andana feta de taulons de fusta pintats de pintura de color girs, l’andana esta situada a quatre passes de les cotxeres de trens de rodalies de Cornellà. Al final de la via una topall improvisat feta amb un bloc de ciment i fustes, amb la senyal de final de línia, arranjada sobre el bloc, tres minuts i tornem a marxar amb el mateix tren cap a Sant Vicenç de Calders. Per al camí a Martorell hi havien unitats 440R en les vies de C7, curiosament fent servei de rodalies C7 i també el tren ha entrat per la via desviada. Al arribar a la estació de enllaç de Sant Vicenç de Calders, ja me trobat amb un company ferroviari de Roda de Mar. El primer tren a passar es un 450, seguidament el ex Arco de Múrcia, després trens regionals... Curiosament a les 18:25 ha passat el Euromed, amb retard, segurament el retard ha sigut fet expressament a causa de la vaga de Renfe, al cap de quatre minuts el Miguel Unamuno, amb el mític Talgo III, en tota la estona només ha passat el mercant del Channel Tunnel Express.

A la foto: Una de les quatre unitats que cobrien la línia de Cornellà a Sant Vicenç de Calders. Encara que és dies festius, passaven trens cada 30 minuts per tota la línia i fins i tot a Sant Vicenç i parant a totes les estacions. Això ha beneficiat els baixadors de Lavern i la Granada... que paren trens cada trenta minuts i de Vilafranca a Sant Vicenç de Calders, abans només passaven cada hora.

Nous serveis Avants

Avui ha sigut la estrena del esperat tren regional Avant, que ha fet serveis de Barcelona a Lleida, parant a Camp de Tarragona i al inrevés. El primer tren ha sortit de Sants a les 6:10 després del primer Ave directe cap a la capital espanyola. Abans de que aquest tren arribes a Lleida-Pirineus un Avant ha sortit cap a la ciutat Comptal. Els trens regionals segurament seran un gran avanç per comunicar les tres (de moment en el 2011 es connectarà amb Girona) capitals de Catalunya. Avui jo no he pogut fer les fotos, ja que aquestes hores ja estic al col·legi, les fotos són del meu pare, que li ha fet gràcia anar-hi.

A la foto: Un tren sèrie 104 destinat a fer els serveis Avant entre Barcelona i Lleida, hi ha 3 unitats destinades a fer aquest servei, dos en funcionament i una de reserva. Foto: Pere-Joan Llopart (http://www.flickr.com/photos/perejoanllopart/)

Viatge a Andalusia, Antequera dia 18

A les cinc de la matinada, de el divendres dia 18, era hora de llevar-se, l’avió marxava a les vuit i deu minuts, si mal no recordo. Un avió de la companyia “Clikair” ens va portar a la ciutat de Màlaga, d’allà ja ens vam trobar amb un amic de el meu pare, que dirigia una fabrica de productes del camp. Després vam visitar, tota la zona de Antequera, i finalment cap al capvespre, a les set i mitja, ens vam arribar a l’estació, per fer unes quantes fotos de les instal·lacions de l’edifici i les vies. En allà ja vam comprar el bitllet del tren de l’endemà, en cap de estació ens comenta, que es estacions de aquesta línia, son estacions amb força decoració de plantes. Les flors de aquesta estació de Antequera, les cuida el antic guardabarreres, que encara treballa a la renfe i només li falta dos anys per jubilar-se. Seguidament el cap de estació va sortir amb el banderí, el va posar recte, per deixar passar el Talgo sense parada servit per la locomotora 319-307-5 i amb nou vagons de Talgo 200. Desprès ja vam acabar el dia acabant visitant la ciutat de Antequera.

L’endemà al matí ja érem a les set i tres quarts altre cop a l’estació i des de allà agafàvem un Altaria servit per un Talgo IV, i en cap la 319-330-7, com a curiositat en el tren només hi havia un vago pintat de els nous colors, era un cotxe preferent, el tercer del tren, el tren desprès de parar-se escassos segons, continuà per les verdes praderes de Andalusia i passant per númerosos passos a nivell, es podien veure de amb senyals lluminoses i barreres, a el antics passos amb cadenes i la caseta...Al cap de vint minuts arribem al intercambiador de Santa Ana, on canviem la 319 per la 252-017-9 amb colors Altaria, què ens va portar a Córdoba ... Continuarà....

A la foto: La 319 de matinada amb el seu Altaria de nou vagons entra a Antequera, amb uns 5 minuts de adalantament sobre l’hora prevista de arribada.

La primera excursió sol, amb no gaire sol

Avui he proposat amb la meva mare de anar a l’estació de Sant Esteve Sesrovires, amb el dia gris i apunt de ploure, s’hi ha negat a anar-hi. Jo li he proposat de que hi aniria sol, finalment el meu pare i la meva mare, han respost un si, no gaire segur. Dit i fet a les 16:16 he agafat el primer 447, ben puntual ha arribat el tren a Martorell i des de allà he fet el canvi a Martorell-Central, en allà he pogut agafar els horaris nous de trens de Martorell a Barcelona i un mapa de l’àrea metropolitana, que és semblant els que surt en els trens, totes les línies de FGC i Renfe a la perfecció, no com els altres mapes de ma que per exemple a la via de Renfe només posava una línia de color gris, etc… De allà he agafat el primer tren R6 que ha passat després de un S4 que ha agut de esperar que un cotxet baixes de la escalinata de l’estació, El R6 que estava quasi enganxat per al darrere del S4. HE agafat aquell tren el 213.51 en destinació Igualada. Al arribar a Sant Esteve Sesrovires, l’estació no me la esperava així , feia tant de temps que la volia anar a veure. Les vies estan brutes i els murs, l’estació queda força lletja amb el nou color que han pintat, però la estació queda més càlida, i tot el conjunt de l’estació te un ambient fred. La passarel·la es força ben muntada, es molt semblant a la de Abrera. El primer tren en passar és un R6 a Martorell, el 213.09, en el qual hi puja un grup nombrós de gent, al cap de 20 minuts arriba el tren de Igualada, i al cap de un minut el de Barcelona/Martorell, finalment pujo en el 213 i arribo altre vegada cap a Martorell-Central, on el cel ja es tapava més, i ja han caigut unes gotes, mentre estant he pogut veure que a les andanes terminals 4i 5 han posat uns nous indicadors de sortides semblants a els de Vic, i al vestíbul de l’estació una pantalla gran per les sortides com les de Terrassa-Est. Finalment ha passat un tren Hi-Cube i una 269 aïllada que ha deixat passar el meu 447, finalment he arribat dues hores després de haver marxat.

A la foto: El Sant Vicenç de Castellet (213.09) parat a la via principal en destinació Martorell. Ara per fi ja plou força, des de el despatx que estic ara estic sentint com cau l’aigua .

3a part a Sardenya, estació de Olbia

Ha costat però finalment, ja hem arribat a la tercera i última part de el Viatge de Setmana Santa a Sardenya. Aquesta tercera part va dedicat a l’estació de Olbia, que es de ample internacional i via sense electrificar, en aquesta estació el tràfic és de passatgers i de mercaderies, els de passatgers es solen servir en uns atrotinats automotors ALn 668, aquest’s fan el servei de rodalia fins a Cagliari en sentit Sud i en sentit Nord cap a Golfo Aranci, també hi ha trens de Olbia i Sassari directes, aquesta connexió s’ha de fer en sentit Sud cap a Cagliari i de allà en sentit Nord per el ramal de Sassari i Porto Torres, per exemple com si volguéssim anar de Igualada a Manresa per via tren i amb el mateix, hauríem de invertir la marxa a Martorell. Al aparcar el cotxe a prop de el pas a nivell en aquell preessis moment ja va passar un tren de mercaderies i es va estacionar a la via principal de l’estació que curiosament es una via morta, el tren s’ha estacionà a al via, i el cap de 20 minuts vingué un ALn 668 procedent de Golfo Aranci, encara que Olbia és una estació de pas els trens se solen estar uns 15 o 20 minuts parats, una de les respostes , es que en ser via única i en una línia on hi ha tantes poques estacions on es pugui fer el encreuament, i la gran quantitat de mercaderies que passen per la línia i el regional espera que un mercaderies vingui del Sud per fer el encreuament. Ja al marxar al pas a nivell va passar un altre mercant amb una de les dues portava el vell decorat. I fins aquí aquest viatge a l’Alguer i Sardenya.

A la foto: el ALn 668 fa una llarga parada a l’andana numero tres de l’estació de Olbia.

50 anys de el baixador de Lavern

Amb molt de retard, per la gran quantitat de feina que em posen aquestes setmanes. El passat dimarts dia 25 de Maig, va ser el cinquantè aniversari de el baixador de Lavern. En el diumenge de la mateixa setmana es va celebrar el aniversari. En realitat l’historia de aquest comença uns anys abans, que es poses en servei. En 1946 es va casar la filla de el comte de Lavern amb Frederic Travé. Que era de família ferroviària. En el 21 d’abril hi va haver el casori, els nuvis van anar de el baixador descobert en aquells temps fins a prop de la església de Lavern amb tren, aquell automotor va ser el primer que es va parar, i aquí tot just comença la història. El automotor Ganz de l’antiga companya del Norte. Eduardo Alfonso Quintanilla el padrí i oncle, com a “regal” de nuvis va fer construir a prop de aquell pas a nivell on es va parar. Va fer construir un baixador, la gent de el pobre. Va ajudar a fer-la sense cobrar ni un sol duro (A l’estació de Lavern en la festa hi havia uns plafons on estaven exposats els noms de les 82 persones que el van ajudar a fer-ho, entre d’ells tres de la meva família, un de ells el meu rebesavi). En 1958 a les 12 de el migdia, un munt de gent esperant a l’andana, la Alsthom va aparèixer i va ser la primera parada a el baixador. De tot això ja fa 50 anys... La festa començà a les 12:30, quant un graciós cap de estació amb el seu banderí i tot parlant castellà (però això si amb la senyera de fondo) inaugurava la estació, un grup de teatre de Lavern van fer una reproducció de la inauguració de aquell 25 de març, també els comtes de Lavern, van sortir, i finalment els “nuvis” van venir amb una “Alsthom” 447... El grup de teatre va fer una bona representació i força entretinguda a part de molt divertida. Finalment ja va parlar en Cap de estació vertader i em català, també hi van ser convidats els autors de el llibre “El baixador de Lavern, 50 anys”, en Joan Montserrat i Montsant i Joan Solé i Bordes i finalment la senyora Maria Antònia Maristany Ibarra, la filla de els comptes de Lavern. En tots ells se’ls hi va ser regalat un vago costa en miniatura i els primers exemplars de el llibret. Per la ocasió es van pintar de nou els cartells de l’estació i la petita marquesina, ja que havien estat grafitegats fa molt poc, hi també havien posat flors als testos de l’estació. A les dues en punt va ser obert unes llargues taules per fer un petit piscolabis abans de anar a dinar. Un tractor amb un remolc, que feia els trajectes Lavern Estació a Sant Pau i Lavern poble, també set gegants van fer uns valls. En l’estona van passar dos mercants, un Mega Conbi i un carriler !

A la foto: La 447 entra a l’estació de Lavern, mentrestant la gent veu a ballar els gegants.