Xarxa Suburbana de Milano

No se si tindré gaires lectors, ja que ho vaig deixar-ho sobtadament fa 2 anys... Però si tu estàs per aquí llegint-ho, espero que t’agradi aquest reportatge sobre els trens suburbans, diguem-ne rodalies al nostre país, de la ciutat de Milano. La segona ciutat en habitants de Itàlia i la primera en economia (Segurament també la primera en temes ferroviaris).

Si una cosa no em permet fer la pàgina de flickr, es això: un reportatge amb diferents fotos i explicar-les; amb les seves anècdotes divertides, fotos diferents i curiositats.

Després d’un viatge amb vaixell per el llac de Como, ens vam trobar a al poble de Como, teníem que espavilar a buscar un transport per arribar al hotel, situat a prop del aeroport, en un poble anomenat Gallarate. En el primer moment, vam decidir de anar cap a la estació central, on suposàvem que sortirien la majoria de trens; no va ser així, des de allà només era possible agafar els trens cap a Milano Centrale o Lugano.

Acceptant el fracàs de la primera opció, vam optar per un pla alternatiu... I bingo! El poble tenia una altre estació. Amb un gelat de caramel ens vam posar a investigar, la petita estació terminal, estava a prop del centre, es troba comunicada per freqüències de mitja hora, coberts per trens de rodalies (tots de doble pis). De allà varem emprendre el viatge cap a Gallarate. El bitllet fins Gallarate costava una mica més de 4€, teníem que fer dos camvis de tren però per sort no es feina anar fins a Milano. El tren va sortir a la seva hora. Al mateix moment de sortir de la estació, el tren passa literalment per el mig del poble, tal com veieu a la foto.

Va arribar el primer poble on teníem que baixar, ens trobàvem en una estació de transit realment brutal. Era un no parar de trens de rodalies, i no va costar gaire trobar el nostre per continuar el camí. Tot i així vaig tenir la sort de poder fotografiar alguns trens com aquest rodalies, amb la nova decoració de Le Nord i una locomotora de mercaderies, de la empresa privada Nord.

En aquesta foto s’aprecia el transit de la estació i les dues decoracions dels trens: A la dreta, la decoració típica de la FS, i a la esquerra la nova decoració, Le Nord. (Seria com aquí Renfe i RdC)

De moment tot anava bé, fins que varem arribar a Busto, on arribar a la estació subterrània i veure que allà no passava gaires més trens varem preguntar on podíem agafar el tren cap a Gallarate, i la resposta va ser; senyalar amb el dit cap amunt. Això es el que varem fer. A d’alt no hi havia res... Vam començar a caminar, i mentrestant caminàvem sense rumb preguntàvem a la gent. Sense èxit de entendre la frase sencera varem continuar sense rumb fins que se’ns van creuar una parella d’italians i aquests si que els varem entendre... Hi havien entre 3 i 4km per fer l’enllaç! Així que ells ens van proposar de portar-nos en cotxe, al principi vam respondre que no, però espera! Digues que sí! Sinó pots acabar mort de gana, sense mapa i perdut per algun carrer de aquest poble italià que no recordes molt bé com es diu! Així ho vam fer, ens van portar molt amablement cap a la altre estació, i un cop allà després de recitar unes “grazie”. Vam agafar ja el últim tren fins a Gallarate... El viatge va ser plàcid i en ganes ja de arribar a l’hotel per descansar uns minuts, però això si només uns minuts, ja que hi havien encara moltes coses per veure!

Quelcom no tan llunyà

Avui, navegant per Internet sense ànim de trobar res interessant… He recordat aquest bloc, així que he vingut a fer una ullada, a aquesta pagina que fa més de dos anys que ha quedat inútil, amb la aparició del Flickr. Remenant per el meu bloc he trobat fotos, excursions, llocs que ja ni recordava, mirant avui el meu bloc he recordat com m’agradava fer un post, renovar la foto del mes i fer els diferents àlbums amb fotos de les estacions i trens que em solien agradar més. Me n’he adonat que porto entre 6 i 7 anys viatjant, mirant i sobre tot fotografiant trens per el món i encara es un tema que m’ apassiona, encara que últimament les circumstancies del nostre país no son justament per tirar coets.
Prometo que ha a partir d’ara em miraré més de tant en tant aquest bloc, si més no per recordar, o qui sap, si serà per continuar-lo...

Grecia, 2na part i última.

Perdo per el abandonament del bloc… Aquí va la segona part i última, de Grècia:

Santorini es una petita illa situada al sud de les illes Cyclades. A la illa hi ha el port vell, un port on i surten vaixells turístics cap al volcà, una illa a 2km de Fira la capital de Santorini. Per baixar cap el port hi ha 3 opcions, la primera es caminant, la segona es anar amb ase i la tercera anar amb el modern telefèric. Nosaltres vam escollir baixar a peu per el camí de els burros, ple de excrements al llarg de tot el camí i després vista la situació vam pujar amb el telefèric, per el preu de 4, nens gratis. El Telefèric atén 1.200 persones per hora i està totalment construït per Doppelmayr d'acord amb el Reglament d'Àustria.

Tornem a Atenes per veure un altre petit ferrocarril. El de l’acròpoli, no es un ferrocarril ni urbà ni turístic es un petit ferrocarril per els arqueòlegs en que treballen, així poden transportar pedres d’un lloc a un altre sense fer cap tipus de força i també permet que no es danyin tant. I fins aquí tot.

A la foto: El telefèric de Fira baixant cap el port vell, el telefèric s’encreua amb els burros vaixant també cap el port i finalment la via del ferrocarril de l’acròpoli.

Tren Hotel de Galicia, per Moja

Avui he anat amb bici fins a un punt de l’Ave on mi càpigues una composició completa del TrenHotel de Galicia. I aquí teniu la foto del TrenHotel Barcelona-Monforte-Vigo/ A Coruña passant per Moja, a les 8.45 del vespre.

Sorpresa en mig del dinar

Avui 15 de Juliol del 2009 he anat a fer una excursió per l’entorn del poble de Roda de Barà. El dia ha començat al Roc de Sant Gaietà, on han passat variats trens de mercaderies: Paperer, Butaner, 333.3, Teco, Bobiner i Saler. De passatgers res de especial LD i MD; Alaris, Euromed, Talgo Mare Nostrum i el Unamuno, i també una 333.3 de Continental Rail. Tres hores després hem marxat del roc i hem anat cap a la estació de Roda de Barà, allà hem dinat al restaurant de la estació, força ple per cert i també ma cridat la atenció el munt de objectes ferroviaris que hi ha penjats o en vitrines a la sala del restaurant, a la meitat del primer plat em hagut de sortir disparats del restaurant, un soroll diesel ens ha cridat la atenció. Sortim i veiem que acaba de arribar la 333.380, i s’ha parat a una de les vies secundaries de l’estació, acabem de dinar i sortim a la via a caçar l’encreuament amb una 440R i després amb l’espera’t tren de Euro Cargo Rail, un impressionant encreuament de dunes locomotores diesel de diferents companyies privades.

Poc després de això, els agradables maquinistes de la locomotora de Continental Rail ens deixen pujar a bord de la locomotora i ens ensenyen els motors i la cabina. Al final al cap de 40 minuts surten cap a Barcelona - Morrot on acabaran la jornada de avui. I nosaltres també, jo vaig a agafar un regional, servit per una 440R, o sigui més rodalies que regional i em cobren 1,40 per un tram de 4 minuts...

A la Foto: 1; el Saler passant per el Roc de Sant Gaietà amb destinació Flix. 2;El encreuament de la 333.3 de Continental Rail i la 335 de Euro Cargo Rail amb la compocició de contenidors destí Lleida pla de la Vilanoveta. I finalment la foto número 3; la Continental Rail 333.380 ja marxa cap a Barcelona.

2100 VIAS per Vilafranca

El passat dimarts per la tarda en Marc de Roda de Barà em va avisar que per el seu poble va passar una composició molt especial de trens de via i obra, jo corrents vaig anar cap algun punt bo o més o menys bo, ja que a Vilafranca no ni han gaires... Al cap de 40 minuts del avisament d’en Marc va passar el tren de via i obra que anava direcció Barcelona, amb un so impressionant les 2175 i la 2139 anaven remolcant una composició de 3 maquines de obres i 7 vagons tremuja amb cinta transportadora.

A la Foto: La composició, tota de la companyia VIAS, apunt de entrar a Vilafranca del Penedès.

Un tomb pel tramvia blau

Avui he fet una excursió per la zona alta de la capital catalana. El dia ha començat sortint de la parada de “metro” Avinguda Tibidabo de la L7. Després de creuar el transitat passeig de Sant Gervasi em accedit a la petita estació del tramvia blau. Hem comprat dos bitllets de anar al preu de 5,40€, o sigui 2,70 euros per persona. Ens ha tocat la unitat número 10. El recorregut ha sigut tranquil i amb poca gent a bord, hem anat enfilant per la Avinguda Tibidabo amunt i fins i tot hem vist que el tramvia jardinera estava estacionat a les cotxeres. Després de uns escassos 10 minut, on allà podem veure les maniobres de tramvies i el cambi de sentit del tròlei. Després de fotografiar els tramvies, hem anat cap a l’estació del funicular on tan sols he fet alguna foto de un del funicular que puja al Tibidabo. Ja de baixada a peu he aprofitat per fer algunes fotos del recorregut amb el tramvia, la primera parada que hem fet ha sigut per enxampar el tramvia amb Ca n’Arús al fons i uns metres més avall per la parada Lluís Muntades. Després hem anat cap als tallers però amb la decepció que estaven tancats... De aquí ja hem baixat cap a Barcelona estació de França per uns assumptes personals i al final he passat per sants on he vist un Euromed 101, l’últim que veig?

I Fins aquí la excursió per el tan emblemàtic tramvia de la ciutat barcelonina. A la Foto: La unitat 10 parada a la estació més alta del recorregut, l’edifici en que es veu al darrere es la estació del funicular que val parc temàtic del Tibidabo.

De Sant Sadurní d’Anoia a Lavern

Ahir vaig quedar amb en Marc Lurigados per fer una excursió per la zona de Sant Sadurní d’Anoia i Lavern. El dia va començar a l’estació de Sant Sadurní d’Anoia on varem veure una 253 aïllada cap a Barcelona i també un Hi-Cube cap a la mateixa direcció. Al arribar al pas a nivell de Sant Sadurní d’Anoia no varem poder gaudir de cap rodalies i cansats de aquell lloc varem anar cap a la trinxera de Can Batista, que esta a escasos metres del Pas a Nivell. Per el camí varen passar per la LAV un 120, 102 en doble i un encreuament d’un Avant amb el TH de Galicia. Al cap de 30 minuts de haver arribat va passar una altre 253 aïllada i 9 minuts després el tren de paper de Girona a Saragossa, però unes de les sorpeses del dia va venir 10 minuts després per el pas de la 335 de Angel Trains, que anava aïllada cap al Sud. Quant ja marxàvem de Can Batista uns 5 minuts després passà un TECO destí Constantí remolcat per una 253. Varem anar fins a la corba de Lavern on va passar una doble 440R sense servei direcció Barcelona i 3 minuts després el Saler de Flix. Després de fotografiar aquests dos trens al cantó nord de la corba vam anar al extrem oposat, un lloc força maco on de fons es veuen les muntanyes de Montserrat, vam pillar un TECO (també amb 253), i vam anar fins a la estació de Lavern, després de omplir la ampolla d’aigua varem continuar el camí cap el pas a nivell, i justament al marxar va passar el butaner, però això no es res comparat amb la 333 de Continental Rail que va passar segons després... Sort que els dos la varem poder fotografiar de aquella manera... Podeu veure la foto al Flickr. Al final al arribar al P.N. va passar una 250 amb un TECO cap a Lleida. Després de això va començar a ploure fort i ens va obligar a marxar.

A la Foto: Una TRAXX arrossega un pesat TECO amb destí Saragossa per la corba de Lavern, abans de entrar a la estació. Més Fotos al Flickr.

Viatge a Grècia, part 1

Acabo de tornar de un viatge per el país grec, he estat a la capital, Atenes. Santorini, un conjunt de illes al sud de les Cíclades i a Mykonos una illa al vell mig de el conjunt d’illes de les Cíclades. De transports ferroviaris ni havien a Atenes i a Santorini un petit telefèric. Començaré explicat els transports urbans de Atenes i en la pròxima entrada ja explicaré una mica el telefèric de Santorini.

Al baixar de l’aeroport per anar al centre de Atenes ja as de agafar un tren que et porti a la pròxima estació de metro per fer transbord, i aquests trens són els de la companyia nacional de Grècia; OSE. Els trens que surten de l’aeroport són nous, les estacions i les vies, tot construït o renovat per les Olimpíades del 2004. Els automotors ens recorden a trens Austríacs o Alemanys, són els Desiro, ràpids trens, que arriben fins als 160km/h i amb més de 300 places per cada unitat. La via sempre transcorre entre els dos sentits de la autopista, fins i tot quant hi ha una estació, a part de aquests trens de la OSE que circulen per Atenes també hi ha els de llarg recorregut, generalment són InterCitiy’s diesels, diesels ja que només 76km de les línies greges estan electrificades i les 1.500 restants no ho estan. Tots els IC surten de la Larissa Station, la estació central d’Atenes, actualment en obres per ampliació ja que només té 4 vies i sense electrificar i en via única.

Anem per els transports urbans; El Metro, el Tram, i els rodalies que circulen per les vies de OSE. El metro esta compost per dues companyies la ISAP que es la propietària de les línies 1 i 2 del metro i la Attiki-Metro propietària de la línia 3. Com a curiositat els metros de la línia 1 i 2, en tots els seus trens, es pot gaudir de finestra practicable, la major part de les línies va per la superfície i així s’estalvien problemes al trobar ruïnes gregues, tot i així encara se’n troben. A la línia 1 trobem moltes cotxeres repartides amb unes quantes estacions unes d’elles són; Pireaus, Thissio, Omonia... entre d’altres.

Ara anem per el Tram, no es que en pugi dir gran cosa ja que no vaig tenir el gust de viatgar, però si fotografiar-lo. Els Trams són iguals que els de Sassari a Sardenya. La xarxa es força gran i generalment va per les afores, menys la estació d’origen que esta en plé centre (Plaça Syntagma).

I finalment els trens de rodalies, totes les unitats són diesels i relativament noves, els 560 els més nous fan el recorregut de Pireaus - Atenes – Kiato i els 621 entre Atenes i Halkida. Uns trens de rodalies amb molt males freqüències, per exemple entre Pireaus i Kiato, el tren passa cada hora. Els trens són nous però mal cuidats “grafitejats” i bruts per fora i també hi ha algunes pintades en l’interior. I aquí acaba la primera de dues parts de les vacances a Grècia.

A les Fotos: 1. Una unitat 560 cobreix el recorregut de Pireaus - Atenes – Kiato, en la foto esta apunt de entrar a la estació central de Atenes (Larissa). 2. Un treballador de la OSE carrega les maletes al portaequipatge de el InterCity, que al cap de 20 minuts sortiria cap al Nord. 3. Dos unitats metro s’encreuen a la cèntrica estació de Monastaraki. 4.Un Tramvia apunt de arribar a la estació final de Syntagma, la plaça més important de Atenes.