No se si tindré gaires lectors, ja que ho vaig deixar-ho sobtadament fa 2 anys... Però si tu estàs per aquí llegint-ho, espero que t’agradi aquest reportatge sobre els trens suburbans, diguem-ne rodalies al nostre país, de la ciutat de Milano. La segona ciutat en habitants de Itàlia i la primera en economia (Segurament també la primera en temes ferroviaris).
Si una cosa no em permet fer la pàgina de flickr, es això: un reportatge amb diferents fotos i explicar-les; amb les seves anècdotes divertides, fotos diferents i curiositats.
Després d’un viatge amb vaixell per el llac de Como, ens vam trobar a al poble de Como, teníem que espavilar a buscar un transport per arribar al hotel, situat a prop del aeroport, en un poble anomenat Gallarate. En el primer moment, vam decidir de anar cap a la estació central, on suposàvem que sortirien la majoria de trens; no va ser així, des de allà només era possible agafar els trens cap a Milano Centrale o Lugano.
Acceptant el fracàs de la primera opció, vam optar per un pla alternatiu... I bingo! El poble tenia una altre estació. Amb un gelat de caramel ens vam posar a investigar, la petita estació terminal, estava a prop del centre, es troba comunicada per freqüències de mitja hora, coberts per trens de rodalies (tots de doble pis). De allà varem emprendre el viatge cap a Gallarate. El bitllet fins Gallarate costava una mica més de 4€, teníem que fer dos camvis de tren però per sort no es feina anar fins a Milano. El tren va sortir a la seva hora. Al mateix moment de sortir de la estació, el tren passa literalment per el mig del poble, tal com veieu a la foto.
Va arribar el primer poble on teníem que baixar, ens trobàvem en una estació de transit realment brutal. Era un no parar de trens de rodalies, i no va costar gaire trobar el nostre per continuar el camí. Tot i així vaig tenir la sort de poder fotografiar alguns trens com aquest rodalies, amb la nova decoració de Le Nord i una locomotora de mercaderies, de la empresa privada Nord.
En aquesta foto s’aprecia el transit de la estació i les dues decoracions dels trens: A la dreta, la decoració típica de la FS, i a la esquerra la nova decoració, Le Nord. (Seria com aquí Renfe i RdC)
De moment tot anava bé, fins que varem arribar a Busto, on arribar a la estació subterrània i veure que allà no passava gaires més trens varem preguntar on podíem agafar el tren cap a Gallarate, i la resposta va ser; senyalar amb el dit cap amunt. Això es el que varem fer. A d’alt no hi havia res... Vam començar a caminar, i mentrestant caminàvem sense rumb preguntàvem a la gent. Sense èxit de entendre la frase sencera varem continuar sense rumb fins que se’ns van creuar una parella d’italians i aquests si que els varem entendre... Hi havien entre 3 i 4km per fer l’enllaç! Així que ells ens van proposar de portar-nos en cotxe, al principi vam respondre que no, però espera! Digues que sí! Sinó pots acabar mort de gana, sense mapa i perdut per algun carrer de aquest poble italià que no recordes molt bé com es diu! Així ho vam fer, ens van portar molt amablement cap a la altre estació, i un cop allà després de recitar unes “grazie”. Vam agafar ja el últim tren fins a Gallarate... El viatge va ser plàcid i en ganes ja de arribar a l’hotel per descansar uns minuts, però això si només uns minuts, ja que hi havien encara moltes coses per veure!
