La primera excursió sol, amb no gaire sol

Avui he proposat amb la meva mare de anar a l’estació de Sant Esteve Sesrovires, amb el dia gris i apunt de ploure, s’hi ha negat a anar-hi. Jo li he proposat de que hi aniria sol, finalment el meu pare i la meva mare, han respost un si, no gaire segur. Dit i fet a les 16:16 he agafat el primer 447, ben puntual ha arribat el tren a Martorell i des de allà he fet el canvi a Martorell-Central, en allà he pogut agafar els horaris nous de trens de Martorell a Barcelona i un mapa de l’àrea metropolitana, que és semblant els que surt en els trens, totes les línies de FGC i Renfe a la perfecció, no com els altres mapes de ma que per exemple a la via de Renfe només posava una línia de color gris, etc… De allà he agafat el primer tren R6 que ha passat després de un S4 que ha agut de esperar que un cotxet baixes de la escalinata de l’estació, El R6 que estava quasi enganxat per al darrere del S4. HE agafat aquell tren el 213.51 en destinació Igualada. Al arribar a Sant Esteve Sesrovires, l’estació no me la esperava així , feia tant de temps que la volia anar a veure. Les vies estan brutes i els murs, l’estació queda força lletja amb el nou color que han pintat, però la estació queda més càlida, i tot el conjunt de l’estació te un ambient fred. La passarel·la es força ben muntada, es molt semblant a la de Abrera. El primer tren en passar és un R6 a Martorell, el 213.09, en el qual hi puja un grup nombrós de gent, al cap de 20 minuts arriba el tren de Igualada, i al cap de un minut el de Barcelona/Martorell, finalment pujo en el 213 i arribo altre vegada cap a Martorell-Central, on el cel ja es tapava més, i ja han caigut unes gotes, mentre estant he pogut veure que a les andanes terminals 4i 5 han posat uns nous indicadors de sortides semblants a els de Vic, i al vestíbul de l’estació una pantalla gran per les sortides com les de Terrassa-Est. Finalment ha passat un tren Hi-Cube i una 269 aïllada que ha deixat passar el meu 447, finalment he arribat dues hores després de haver marxat.

A la foto: El Sant Vicenç de Castellet (213.09) parat a la via principal en destinació Martorell. Ara per fi ja plou força, des de el despatx que estic ara estic sentint com cau l’aigua .

3a part a Sardenya, estació de Olbia

Ha costat però finalment, ja hem arribat a la tercera i última part de el Viatge de Setmana Santa a Sardenya. Aquesta tercera part va dedicat a l’estació de Olbia, que es de ample internacional i via sense electrificar, en aquesta estació el tràfic és de passatgers i de mercaderies, els de passatgers es solen servir en uns atrotinats automotors ALn 668, aquest’s fan el servei de rodalia fins a Cagliari en sentit Sud i en sentit Nord cap a Golfo Aranci, també hi ha trens de Olbia i Sassari directes, aquesta connexió s’ha de fer en sentit Sud cap a Cagliari i de allà en sentit Nord per el ramal de Sassari i Porto Torres, per exemple com si volguéssim anar de Igualada a Manresa per via tren i amb el mateix, hauríem de invertir la marxa a Martorell. Al aparcar el cotxe a prop de el pas a nivell en aquell preessis moment ja va passar un tren de mercaderies i es va estacionar a la via principal de l’estació que curiosament es una via morta, el tren s’ha estacionà a al via, i el cap de 20 minuts vingué un ALn 668 procedent de Golfo Aranci, encara que Olbia és una estació de pas els trens se solen estar uns 15 o 20 minuts parats, una de les respostes , es que en ser via única i en una línia on hi ha tantes poques estacions on es pugui fer el encreuament, i la gran quantitat de mercaderies que passen per la línia i el regional espera que un mercaderies vingui del Sud per fer el encreuament. Ja al marxar al pas a nivell va passar un altre mercant amb una de les dues portava el vell decorat. I fins aquí aquest viatge a l’Alguer i Sardenya.

A la foto: el ALn 668 fa una llarga parada a l’andana numero tres de l’estació de Olbia.

50 anys de el baixador de Lavern

Amb molt de retard, per la gran quantitat de feina que em posen aquestes setmanes. El passat dimarts dia 25 de Maig, va ser el cinquantè aniversari de el baixador de Lavern. En el diumenge de la mateixa setmana es va celebrar el aniversari. En realitat l’historia de aquest comença uns anys abans, que es poses en servei. En 1946 es va casar la filla de el comte de Lavern amb Frederic Travé. Que era de família ferroviària. En el 21 d’abril hi va haver el casori, els nuvis van anar de el baixador descobert en aquells temps fins a prop de la església de Lavern amb tren, aquell automotor va ser el primer que es va parar, i aquí tot just comença la història. El automotor Ganz de l’antiga companya del Norte. Eduardo Alfonso Quintanilla el padrí i oncle, com a “regal” de nuvis va fer construir a prop de aquell pas a nivell on es va parar. Va fer construir un baixador, la gent de el pobre. Va ajudar a fer-la sense cobrar ni un sol duro (A l’estació de Lavern en la festa hi havia uns plafons on estaven exposats els noms de les 82 persones que el van ajudar a fer-ho, entre d’ells tres de la meva família, un de ells el meu rebesavi). En 1958 a les 12 de el migdia, un munt de gent esperant a l’andana, la Alsthom va aparèixer i va ser la primera parada a el baixador. De tot això ja fa 50 anys... La festa començà a les 12:30, quant un graciós cap de estació amb el seu banderí i tot parlant castellà (però això si amb la senyera de fondo) inaugurava la estació, un grup de teatre de Lavern van fer una reproducció de la inauguració de aquell 25 de març, també els comtes de Lavern, van sortir, i finalment els “nuvis” van venir amb una “Alsthom” 447... El grup de teatre va fer una bona representació i força entretinguda a part de molt divertida. Finalment ja va parlar en Cap de estació vertader i em català, també hi van ser convidats els autors de el llibre “El baixador de Lavern, 50 anys”, en Joan Montserrat i Montsant i Joan Solé i Bordes i finalment la senyora Maria Antònia Maristany Ibarra, la filla de els comptes de Lavern. En tots ells se’ls hi va ser regalat un vago costa en miniatura i els primers exemplars de el llibret. Per la ocasió es van pintar de nou els cartells de l’estació i la petita marquesina, ja que havien estat grafitegats fa molt poc, hi també havien posat flors als testos de l’estació. A les dues en punt va ser obert unes llargues taules per fer un petit piscolabis abans de anar a dinar. Un tractor amb un remolc, que feia els trajectes Lavern Estació a Sant Pau i Lavern poble, també set gegants van fer uns valls. En l’estona van passar dos mercants, un Mega Conbi i un carriler !

A la foto: La 447 entra a l’estació de Lavern, mentrestant la gent veu a ballar els gegants.

2a part, el tramvia i el tren a Sassari

La flota del tramvia de Sassari està composta per 4 tramvies, que presten un servei cada 15 minuts. El tramvia té origen al costat de l'estació ferroviària de Sassari i té els seus tallers en els recintes ferroviaris de la platja de vies de l’estació de Sassari, al costat de les vies 5 i 6 de la FdS. La línia cobreix 2,5 km fins a Garibaldi. Tota la línia discorre en via única excepte les terminals de Stazione i Garibaldi i la estació del mitg: Cliniche, on es creuen els tramvies, l’estació esta situada a 1,25 Stazione i el mateix de Garibaldi . L'explotació de la línia corre a càrrec de Ferrovie della Sardegna, que gestiona les línies d'ample mètric de la illa. Com la de l’Alguer. En el futur es perveu l’electrificació de la línia de Sassari a l’Alguer, per tal de fer un servei tramvia de el centre de Sassari passant per l’estació central de Sassari continuant fins l’Alguer i de allà un nou ramal cap a l’aeroport de l’Alguer.

Començem agafant la unitat SS01 de l’estació de Stazione, i arribem a Garibaldi, curiosament els tiquets, s’han de comprar en el quiosc de l’estació de la FdS, i té un preu de 90 centims de euros, curiosament es un bitllet senzill però pots fer tots els viatges que vulguis durant 90 minuts o sigui cada minut val tan sols un cenntim d’euro. Al arribar a Garibaldi, fem una visita al centre, ja que es la estació que et deixa més aprop. Seguidament tornem a agafar un tramvia fins a la propera estació de Marconi i de allà caminant fins a Italia i seguidament arribem altre cop a Stazione i des de allà esperem un tren, per les vies sense andana algun tren de mercaderies es para per repostar. La estació pot rebre trens de la FdS i de FS ja que té vies de els dos amples, i la via pricipal es de ampre mixt, els trens de la FS són de mercaderies, molt semblants els Mega Conbi de aquí. Finalement al cap de 4 minuts un Adm58 de l’Alguer arriba a tal estació.

A la foto: L’unitat SS03 acaba el seu trajecte a Stazione, i espera un altre torn per poder marxar cap a Garibaldi. Més fotos de aquest tramvia fetes per mi aquí.

1a part del Viatge a Sardenya, estació de l’Alguer

Aquest any de vacances de Setmana Santa ha tocat anar a l’Alguer, un poble abans català, algunes persones encara el parlen i esperem que no es perdi. Doncs vaig fer una visita a la estació de l’Alguer. Un estació Catalana, amb trens italians, la companyia es la FdS, es de via estreta, la línia va de l’Alguer a la ciutat de Sassari, que esta a 40 minuts en tren. La línia es de via única i no electrificada. La estació de l’Alguer té cinc vies mortes de mercaderies, dues de passatgers que semblen la via que continuín, ja que abans continuava fins el port.

Per allà l’estació mi vaig passar una estoneta del matí. El dia començava a un pas a nivell a prop de l’apartament que teníem llogat, a les 7:45, ja érem allà, el xiulet i les barreres indicaven que el tren passaria de aquí poc. Un automotor diesel a tota velocitat. Tornem a pujar el cotxe cap a l’estació, al arribar a l’estació el tren feia pocs minuts que havia arribat, en a l’estació l’acoblaren un remolc, el tren força particular, va sortir de la via morta on no hi havia andana i es posa uns metres mes endavant per que la poca gent pugues pujar, els dos vagons no estaven comunicats, ja que els dos tenien cabina, banda i banda. A les 8:07 el tren arrencava i tornava a sortir cap a Punta Moro, Olmedo... i finalment la gran estació de Sassari. Properament faré un àlbum de aquesta estació.

A la Foto: El automotor ADm58 apunt de sortir cap a Sassari, mentrestant el conductor llegeix tranquil·lament el diari.

Catalans amunt i avall, amb un bon company

El dia comença cap a les onze del mati agafant un 447, en a la via dos de Vilafranca, a Lavern recollim a la meva avia, per tot el viatge seguim puntualment. La magafonia ens indica que la propera estació es Martorell, es hora de baixar, corrents amb esperança de veure el tren porta-autos a Martorell-Vila, les primeres circulacions han sigut S8 i S4 uns d’ells el 211.06, sense èxit caçar el AutoMetro, decidim marxar, en la estoneta que triguem a pujar a un S8 passa un potasser. A bord de una confortable 213 continuem el viatge direcció a la capital catalana. Al passar per Pallejà ens creuem amb una 213, que amb el seu indicador posa Especial, però no hi anava ningu .La propera parada es l’estació de Gornal, que encara no hi vaig poder estar desprès de el restabliment de la línia, a l’estació he deixat passar tres trens, com sempre faig en aquesta línia, a l’estació s’ha produït un encreuament de la 211.06 (Un altre cop!) i una 213. Agafem la línia 1 de metro de Espanya ( per cert ma tocat un 6000) fins a Urqinaona, de allà a Barceloneta on esperar veure el 9000 i alguns 1100, l’estació de Barceloneta , ara en obres, crec per fer dos ascensors, un a cada andana per poder sortir a l’exterior. La primera circulacio ha sigut un encreuament de unitats 2100, seguidament una unitat 1100 en direcció la Pau i desprès per fi el esperat 9000. La jornada ferroviària del mati ja la donem per acabada, però el sortir de l’estació de Barceloneta direcció el Port Olímpic, cap allà la una de el migdia es podia veure una unitat Alaris a l’estació de França.

Faltaven pocs minuts per les quatre i m’he trobat en Martí Tudela, on allà ha començat el nostre viatge per altre vegada a la Llobregat – Anoia, em despedeixo de me mare i me avia. En Martí i jo agafem la primera unitat que vagi cap a Sant Josep, aquesta serà la primera parada de la tarda, en els 8 minuts que estem a la estació coberta veiem a passar diferents trens, el mes destacat per tercera vegada el 211.06 ! Aquest tren es passa el dia fent S8,S4 i L8 ... Amb el increment de trens per el Metro Comarcal, les 213 es fan servir més per a Igualada i Manresa, les 211 s’han de posar per aquestes línies de a prop de la capital. En Martí ha pujat un vídeo al YouTube de aquesta estació. Seguidament a molí Nou on em baixat per més que res veure les maniobres de els trens de la línia L8... Allà ja ens han cridat la atenció...Seguidament, parem a Colònia Güell, on feia força temps que m’hi volia estar-hi per què trobo que es una estació força curiosa i alhora senzilla, i allà també em vist dos 211 un com ja podeu imaginar el 06 (Per quarta vegada) i l’altre el 04 que s’ha encreuat amb una 213. La propera parada Quatre Camins, on no he fet gaires fotos, per la curta estada que hi em estat i perquè un home ens mirava malament... Desprès Palau, només una foto i una altre vegada el 211.06, que ja el tinc més que avorrit, a l’estació no he fet gaires fotos ja que m’hi vaig estar força estona fa un mes. Fins a Martorell i des de allà a Plaça Catalunya i fins aquí tot el de avui un dia de forçes trens Catalans, segurament mai havia estat tantes hores voltant amb ells. Des de aquí vull saludar en Martí Tudela, també podeu veure el seu bloc aquí.

A la foto: El 57 que ha fet totes les maniobres a Molí Nou, en aquest tren les magafonies no funcionaven i el mateix conductor les feia... A la segona el tant esperat per a mi el 9000 per la línia on circulen els metros mes vells.

Començament de Setmana Santa

Ja han començat la Setmana Sant per a mi esclar, no sé si per vosaltres... Avui he anat amb els meus pares al racó de Santa Llúcia on xino-xano hem passejat, a la platja ja hi havia gent banyant-se, avui feia força vent però ... el primer tren a veure ha sigut el Mare Nostrum que portava 30 minuts de retràs, seguidament ha passat el Unamuno també amb fora d’horari, ja que primer ha deixat passar el Nostrum, desprès ha passat el Euromed de València Alacant.

A la foto: El Euromed a tota velocitat per la recta de Santa Llúcia, ja només li falten 32 minuts per arribar al destí final.

“Nou” Talgo Barcelona a Múrcia i canvi de horari

Amb molt de retard poso la meva petita excursió a Calafell per caçar el Talgo de Múrcia i el Alaris altre vegada. Arribem a l’estació de Vilafranca a les 3, tres minuts abans que surti el tren en destinació la estació de enllaç de Sant Vicenç de Calders, el canvi de els horaris han posat el tren cap a Sant Vicenç a les --:48, ja feia 10 minuts que havia sortit! Paciència esperem el següent tren al cap de una hora, en l’estona passen dos trens de mercaderies i una 447 sense servei cap els Monjos, que ja ha finalitzat el seu servei a Vilafranca. Ja es normal veure-ho després de els canvis de horaris, ara el tren amb doble composició ja no es pot quedar a l'estació per els horaris i va sense servei fins es Monjos i canvia de sentit, i cap allà a les quatre i mitja de la tarda es adelantat per un tren de tremujes en direcció Tarragona. Finalment una 447 ens porta cap a l’estació , en el temps just ja passa el Talgo cap a Múrcia, que abans era un Arco, Barcelona Estació de França cap a Múrcia, ara el tren malauradament surt de Sants, el Talgo es un IV amb colors blaus. En deixar passar el tren es posa un TECO a la via 3 que feia poc que en veia, però al arribar el tren de Roda, han estat junts uns minuts, en vies poc usuals de veure plenes de trens. Falten 2 minuts per la sortida i el Alaris ens adelanta... Arribem a Calafell al cap de 3 minuts de viatge, a Calafell berenem, etc... Finalment tornem a casa però amb 15 minuts de retràs per els trens.

A la foto: El “nou” Talgo Barcelona a Múrcia per la estació de enllaç, la foto no es que sigui molt bona, ja que el dia era molt nuvolós...

Primers serveis de Alaris a Catalunya

Avui era el primer dia de el servei de l’Alaris de Barcelona a València i a l’inrevés, aquests trens substitueixen als Arco’s, ja que per fer les maniobres a València Nord no anaven gaire ve ja que avien de canviar de sentit. Aquest es la primera vegada que aquesta seria de tren circula per la xarxa catalana. No hi tenen gaire diferencia de places de gent comparat amb els Arco’s, ja que els dos tenen tres vagons. El servei de Alaris València estació del Nord a Madrid Puerta de Atocha, ara es serveix amb trens 120 Alvie’s. La petita excursió ha començat a l’estació on han passat, 440R,448R,450,451, en el moment hem pensat que havíem arribat tard, en proper tren que ha passat ha sigut un 450 i desprès un 448, molt lentament ja que es portaven metres de un a l’altre, seguidament una llum apareix darrere de el 448, una llum de tren que semblava força modern, el tren s’ha parat a un semàfor proper, allà ja hem pogut comprovar que era el Alaris, el tren ha passat lentament sense fer gaire soroll, filament ha passat veloçment el Unamuno i fins aquí que hem anat a fer un tomb per la platja, fins que es fes fosc.

A la foto: el “nou” Alaris trepitja terra catalana per primer dia en servei comercial. El tren anava amb retard per el descarrilament de un mercat a tarragona.