El més mític i el més atrotinat, fins a Tarragona

Avui segurament he fet el primer i últim viatge amb el Talgo III, l’he fet amb l’únic que queda el Miguel de Unamuno. El dia ha començat a Vilanova on el meu pare i jo hem agafat una 440R de doble composició en destinació Sant Celoni, al pas per Gavà he pogut veure una 319 i tres vagons tremuja, molt estrany en la línia i el seu darrere hi havia una 333.3 ! Molt estrany a Catalunya, no s’han veuen de “Primes” en terres catalanes. Arribem a Sants per via 10 on canviem de via fins a la via 7, on anem a veure si veiem algun Velaro o el BT de Adif també conegut com l’aspirina, però el seu numero de sèrie es el Talgo XXI o numerat per Adif 355-02, al extrem del tren porta inscrit el seu record: “Record de velocidad mundial con tracción diesel, 256,38 km/h” i ja no puc veure més amb zoom, a sota posava la data que es va produir el record... Abandonem la via 7 i anem voltant per Sants on veiem diferents composicions de trens, 448,440R,Civies,447,252,Altaria Triana (amb un bon retard),.El Triana avui quasi no cabia a l’andana 11, també ha passat el Mare Nostrum i dos Euromed’s i fins que finalment han anunciat el Miguel de Unamuno, avui encapçalat per la 252-066-6 amb colors blaus i blancs, “curiosament” avui anava força neta. Pugem a una de les tres branques, a la branqua d’Irun i Hendaya, servida per la 1B20, acoplada al “manso”. La primera impressió en entrar el tren ha sigut: Oh! Sembla un tren turístic remolcat per la Garrafeta ! Cada vago equipat per dos modernes televisions i llums que més de la meitat estan fosos, i en els televisors no hi passaven cap pel·lícula. També m’ha sorprès que en tota la composició del tren només hi ha un vago de preferent, que per cert no hi anava ningú ! Ara parlarem de les coses bones que té el tren, va... podem dir que els seients són força còmodes, però poc segurs, perquè me assegut amb un seient i “pataplof”, el seient s’ha desmarxat una mica. Arribem puntuals a Tarragona, de ven segur que avui serà un dels últims cops que veure aquest tren tan bonic, i pensar que a finals de aquest mes ja el treuen, sempre quedarà la meva composició en miniatura de set vagons, també quedaran les fotos i el simulador de trens on també tinc el Talgo III. Ara no em començaré a “enrollar” molt, ja ho faré el últim dia. Filament vam tornar a Vilanova amb un 440R i des de allà amb cotxe a Vilafranca.

A la foto :El Talgo III Miguel de Unamuno fa una breu parada a Tarragona, per continuar a Irun, Bilbao Abado i Salamanca.