Un dissabte amb sorpreses, a Lavern

Avui he anat a veure que caçava, anava amb l’objectiu de caçar alguns Ave’s o Avants però això si amb la convencional a davant. No em pensava que pesessin mercaderies, però no ha trigat gaire a passar el primer, tot just després de el AVE de les 18.20 ha passat la 253.009 remolcant un llarg TECO(A la Foto). Aquest es el primer cop que la caço en servei a una 253. Tots els altres cops van ser quant estava en proves l’estiu passat. Després de aquest tren ja em pensava que la cosa s’havia acabat però no ha trigat més de 10minuts a aparèixer la 269.082 amb un llarg tren portautos, exactament el PECOVASA Martorell - Valladolid.

Viatje a Monpellier, TAM línia 1

La línia numero 1, es la mes antiga del tramvia de la ciutat de Montpellier. Es una línia més curta que la 2 (de moment), el tramvia passa bona part per zones cèntriques i sempre per zones urbanes. Les unitats de tramvia no tenen una decoració tan cridanera, són d’un blau fosc, amb formes de ocells blancs sobre el blau. En el traçat del tramvia, podem trobar punt curiosos com el túnel de la Comédie, que va des de aquesta a Corum paral·lel a la línia SNCF. Un de els altres trams així mes especial es el de Comédie a Gare de Saint-Roch, que podem trobar un petit pas a nivell pel tramvia.

A la Foto: Veiem dos tramvies de la línia 1 del tramvia, encreuant-se a la estació de Place d’Europe. Aquest tram també esta compartit amb la línia 2.

Viatje a Monpellier, TAM línia 2

Aquestes vacances de Setmana Santa, he estat a la ciutat de Montpeller. En aquest primer bloc, us explicaré les impressions, fotos i anècdotes que vaig tenir en el tramvia de la línia dos, properament també faré una entrada del tramvia de la línia 1 i del Catalan Talgo i trens SNCF.

El tramvia de Montpeller em va semblar un transport molt organitzat, amb bones freqüències de pas i també en els preus de alguns dels seus bitllets. La línia dos, es la línia més llarga (de moment). En la línia podem trobar dos trams ben clars: Un el San Jean Védas a Sabines i l’altre el Sabines - Jacou. El primer es un tram de via convencional, on el tramvia fa servei de tren-tram, la via passa per zones molt allunyades a la ciutat i fins i tot va a petits pobles. Aquest tram antigament era de la companyia SNCF, però va caure en desús i la SNCF, va cedir la línia a la empresa de tramvies i busos de Montpeller. El segon tram es més urbà, on molts cops la línia dos interfereix amb la 1, uns enllaços ven clars són les estacions de Sant-Roch, Corum...

Les unitats del tramvia estan pintades amb uns estampats de flors de colors cridaners i virolats, com podeu veure en la imatge que ilustra el bloc.

Les unitats 211 ja són història...

Avui es feia un viatge especial per acomiadar les unitats 211 de FGC. La unitat triada per fer aquest últim viatge 211, que la organitzat la Associació de Amics al Ferrocarril de Barcelona, ha estat la 211.03. El tren ha sortit puntualment de Pl. Espanya a les 9 i 12 minuts del matí, hi ha seguit el seu viatge sense problemes, jo l’esperava a Quatre Camins, on ha passat puntualment i veloçment cap a Martorell. Després he agafat una 213 fins a Martorell on l’he pogut tornar a fotografiar i també m’he retrobat companys amb la mateixa afició. Per la estació em pogut gaudir de una 700/1000 que estava estacionada a una de les vies de les cotxeres, també hem pogut entrar a la cabina de la 211 per tirar-li 4 fotos. Poc després he marxat cap a Monistrol on em tornat a la carrega amb més fotos, però per mi el plat fort del dia era caçar la 211 de tornada a la estació de Montserrat – Aeri, així què que agafat una 213 en servei R5 a Martorell i després de esperar 30 minuts a la estació ha passat la unitat força lenta, així que m’ha donat temps de fotografiar-la amb gust, i també saludar al maquinista per els tocs de botzina. Després de això hem esperat el pròxim 213 que ens ha portat a Martorell i de Martorell amb la Renfe cap a Vilafranca, una curiositat, que en el viatge de Aeri a Martorell, a partir de Olesa i fins Martorell ens anava tota la estona una 213 sense servei, i sempre ha anat en paral·lel a nosaltres i al arribar a Martorell ha entrat a cotxeres.

A la foto: la unitat 211, amb una cabina plena de gom a gom de petits i no tan petits aficionats, passant per el terme municipal de Montserrat (Montserrat-Aeri).. Saludar des de aquí als companys; Marc-Lurigados, Jacob Bonet, i Martí-Tudela, que han assistit a l’esdeveniment. Més fotos al Flickr.

Pescant trens en perill d’extinció

Avui al matí he matinat per anar a caçar més material ferroviari en perill de extinció per les vies Catalanes. El matí ha estat variat de circulacions de Llarga Distancia però sempre acompanyat per el monòton serveis de rodalies servis majoritàriament per 450/451 i 440R. El primer tren del matí ha sigut el Pío Baroja amb set cotxes, a on l’he caçat al Racó de Santa Llúcia. Després em fet una correguda cap a la Platja Llarga on pel camí he pogut pescar el Tren Hotel de Granada i ja a la Platja Llarga el García Lorca, però aquest amb un gran contrallum, al cap d’una hora ha passat el Patitomed a Valencia. Després de fer un segon esmorzar en un bar a prop de la estació de Garraf, poc després em anat fins a Viladecans on he pogut desfruitar de més trens, destacant el Mare Nostrum què ha vingut uns minuts de retard (com de costum) i amb un inacabat “grafit” a la 252... Després a les 12.44 ha aparegut el Talgo Miguel de Unamuno amb tres brutes composicions i un “manso” de més entre la composició de Bilbo i Hendaya.

A la Foto: El Pío Baroja passant lentament per el Racó de Santa Llúcia amb una composició completament en colors pantone. En aquest tren té els dies contats, diuen que el pròxim dia 20 d’abril circularà l’últim i el 15 d’abril l’últim servei a Talgo III serà substituït per un Alvia. Més fotos al Flickr.

Un dilluns festiu, amb molts mercants

Avui sabent que feia festa no m’ho he pensat ni dues vegades per anar de caça. Primer he quedat amb un company ferroviari i després ja em anat a la aventura què, ens ha ocupat de matí fins ben entrada la tarda.

Em quedat a bord de una 447 destinació Manresa, però nosaltres em baixat a la estació de Lavern, i poc després de una caminadeta , em arribat al pas a nivell. No em tingut gaire sort de mercants, les primeres dues hores. Només ens ha passat una doble 269 aïllades cap a Barcelona, en canvi han passat moltes unitats de la l’AV i també el llarg TrenHotel de Vigo, poc després també em tingut la ocasió de fotografiar el 102 de Màlaga. Després del rodalies de les 11.00 a Vilafranca, ha aparegut un siderúrgic (Castellbisbal-Silla) i tan sols 10 minuts després el TECO Barcelona-Morrot - Madrid-Abroñigal. A partir de aquests dos ens pensàvem que el tràfic ja tornaria a pujar però no ha sigut així… Han passat 40min. Fins no tornar a veure dues 269 acoblades cap a Barcelona. Al cap de 30 minuts teníem una altre esperança, el Butaner era al caure, i justament ha passat al cap de poc i ha passat molt lent a causa perquè,anava molt a prop de una unitat 447. A les 12.47 ha aparegut el Potasser amb la 250.027, una 250 que es troba en estat impecable (Potasser més 250.027, veure a la foto que encapçala el bloc). I poc després ha passat el TECO de Bilbao amb només 3 contenidors (!).Finalment ja en teníem prou de mercants per el pas a nivell i ens em arribat a la estació a agafar el tren fins a Martorell, però només arribar em tret corre’ns la càmera per fotografiar el tren de deixalles que passava en aquells instants.

Em arribat a Martorell poc minuts després i em anat fins a la estació de Martorell-Vila, o intentàvem caçar el AutoMetro, però no hi hagut sort i em tornat cap a Martorell-RENFE, però no ens en hem en recordat de validar el bitllet a la estació de Martorell-Vila, i amb la tanta mala sort que arribar a Martorell-Central hi havia uns treballadors de FGC que demanaven bitllets i per molta mala sort ens ha tocat pagar 20 euros...

Emprenyats tornem a la RENFE i anem a Gelida, si els mercants ens alegren el migdia. Dinant un entrepà a la estació de Gelida, una 269 ja ve amb un TECO bastant buit. Poc després anem a prop del pont on amb 3 minuts ja ens passen dos mercants; un Pecovasa i també un altre siderúrgic però aquest cop anava cap a Castellbisbal. I Finalment anem a un altre lloc de la estació de Gelida i allà pillem el Butaner i una semi-tandem aïllada.

A la Foto: La impecable 250.027 passa arrossegant aquest llarg Potasser procedent de Manresa-Estació a Flix-Estació. Més fotos al Flikcr.

“Un tramvia amb bon humor”

Avui he hagut de fer un viatge amb tramvia i l’he aprofitat per treure’n unes quantes fotos; i mentre esperava el meu tramvia per anar a Francesc Macià i ha aparegut el 111.05 què llueix una curiosa i divertida publicitat de tots els programes d’humor més populars de la Televisió de Catalunya (TV3). I després el viatge ha continuat on també he tingut oportunitat de fer quatre fotos a algunes estacions del Trambaix per la Diagonal.

A la foto: El 111.05 entrant a la estació de Zona Universitària, on després de una breu parada continuaria el seu trajecte cap a Sant Martí de l’Erm.

Final de les unitats 444, o una nova vida ?

Aquesta es la pregunta; s’ha acabat de veure 444 circulant per Catalunya o en podrem veure en viatges turístics ? Plantegem aquesta pregunta perquè totes les unitats 444 s’han donat de baixa, però una, la 444.02, la comprat la APFFI (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova). Ens aquets moments el Electrotren 444.02 es troba estacionat en una de les nombroses vies de la platja de vies de Móra. El problema es què la APFFI no té ni tallers i la restauració segurament serà difícil, o es quedarà allà per sempre... Per exemple mireu la 308 amb els tres cotxes i un vagó; els tres cotxes fa 4 anys vaig anar a Móra, i ara estan amb el mateix estat de fa 4 anys... Encara què la restauració de la 444no sigui possible; donem ànims a la APFFI.

Doncs avui el dia ha començat al pas a nivell de Móra la Nova, on he fotografiat una 448R en direcció Marçà. Poc després ja m’he llançat cap a la platja de vies a fotografiar el material; la 308 i la 444, on mi he estat una bona tirant fotos de tots els detalls del bonic automotor. A dir, què la 444 té pocs rastres de “grafits” i es conserva força neta. Després de mirar i remirar tota la estació i el material quant ja tornàvem al cotxe; ens em trobat un aficionat, i em tingut una bona i agradable conversa amb ell. Després de donar la adreça de correu electrònic, cadascú ha fet per el seu camí què li pertocava. Nosaltres ja amb un budell buit em anat a dinar a un proper restaurant. Després de tenir la panxa ben plena; he gaudit de fotografiar el mercant Barcelona Morrot - Madrid amb dos locomotores 269 formant una semi – tàndem. Com a curiositat les locomotores portaven el antic logotip de Grans Línies. I fins ací tot, gracies per llegir i visitar aquest bloc.

A la Foto: La 444-02 reposa a la platja de vies de Móra la Nova esperant un futur, què esperem què sigui bo. Més fotos al flickr.

Caçant el penúltim Shangai i altres pel Garraf

Avui parlarem sobre tot del Estrella Galicia (Shangai o Catalan) que està consumint els seves últimes hores de servei. Avui dia 25 de Gener ha de sortir el últim Estrella de Sants, a les 20 hores del vespre. I ja dilluns a la nit serà substituït per un confortable i modern però car Trenhotel. En aquest li tinc un cert efecte, perquè des de ben menut fins ara, la meva avia m’explica què feia ella de petita; ella era de Galicia; a un poblet a prop de A Rua; ella anava de Barcelona on residia, a Galicia. Alguns cops havia agafat aquell tren i m’explica encara amb detalls el viatge, què passava per Manresa, Calaf, Aranda, León ... I sempre amb una locomotora fumejant les 24 o més què durava el trajecte...

El dia ha començat a prop de el mirador del Miralpeix on m’he trobat amb dos companys d’afició, després de 440R, 470 i un Euromed, ja ha passat el Shangai amb tan sols 7 cotxes un d’ells amb els colors danone. Després em seguit caminant en direcció Vilanova passant per la “Gay Zone”, la punta Grossa i la punta Llarga; on em pogut caçar sobre tot 447, 450, 451 i 440R, les unitats més freqüents en aquesta línia de rodalies; també un Alaris direcció Alacant i també un Euromed 101 amb força retràs sobre l’hora. Després de fotografiar diferentes unitats de regional i el Talgo Mare Nostrum em arribat a Vilanova, però abans de arribar a Vilanova ens em desviat, una mica del camí, només una mica, eh...

Finalment ens hem acomiadat i cadascú ha anat pel seu corresponent camí. A la foto: El penúltim Shangai passant per Miralpeix entre Sitges i Vilanova i la Geltrú. Es poden veure més fotos al flickr i pròximament un nou vídeo al You Tube.