150 anys de la línia; Molins-Martorell

Durant aquest cap de setmana s’ha celebrat els 150 anys de connexió per ferrocarril de les ciutats de Molins de Rei a Martorell. Per commemorar aquest fet històric, s’ha fet un viatge amb un tren històric.

El dissabte al matí el tren va sortir de Saragossa amb la finalitat de poder arribar al migdia a la estació de Martorell. I així va ser encara que amb una mica de retràs. Jo em vaig agafar un bon lloc a prop del pas a nivell de Lavern, i allà al cap de 45 minuts va passar la sensacional composició, formada per dos cotxes correus, i cinc cotxes de viatgers, la majoria cotxes llits, i al cap davant de la composició la 7702, tota la composició menys un cotxe, pertany a la AZAFT.
Avui, diumenge ha arribat la hora de la veritat, on la composició del Tren Blau (Tren azul), ha commemorat l’aniversari. La composició ha sortit de Martorell cap a les 10.40 del matí, on jo l’esperava a Castellbisbal i on després la he perseguit per veure les maniobres a Molins de Rei. A Molins han deixat visitar completament el tren i fins i tot la cabina. Poc després de tenir la composició vista, he tornat a Molins de Rei on allà l’he pogut tornar a fotografiar. Després de esperar el meu tren cap a Sant Vicenç, he baixat a la estació vilafranquina i de allà amb cotxe a un lloc proper a Lavern, on m’he acomiadat del tren, quant ja tornava cap a casa seva, Saragossa.

A la Foto: La composició de la AZAFT, passant per Lavern, ja tornant cap a Saragossa, on donarà finalitzat el viatge de aquest llarg cap de setmana. Moltes més fotos al Flickr.

Picamoixons i Reus, amb el Miguel de Unamuno

El passat diumenge vaig anar a fer una excursió per la línia de Reus a Lleida, en el tram de Reus a Picamoixons, el dia començava a la estació de Sant Vicenç on després de esperar una bona estona varem poder enllaçar amb el regional de Picamoixons, un cop allà vaig haver de buscar un lloc ràpidament per fotografiar el Miguel de Unamuno, i aquest es el resultat, la foto que il·lustra el bloc, la foto la vaig poder fer perfectament a causa de la baixa velocitat en que passa per aquest punt (30km/h), a causa de les obres, si us hi fixeu estan pintant el pont de color verd, sobre la antiga capa grisa això si, primer posant una capa antioxidant. Deu minuts després marxaríem cap a Reus a bord d’una 440R amb colors de Rodalies igual que l’interior, es una vergonya que posin aquests trens en servei de regional i amb una distancia tan llarga com de Lleida a Barcelona. Després de estar unes quantes hores fent turisme per la bonica ciutat de Reus vam tornar a la estació, només arribar ja vam trobar una 250 maniobrant per enganxar la composició de un TECO destí Constantí. Després que la noia enganxes la 250 amb el TECO va marxar amb la maquinista fins a Constantí, i una hora més tard ja van tornar amb tota la feina feta. Poc després varem saber que el nostre tren anava amb retard ja que havia descarrilat prop de Montblanc, així doncs ens trobàvem aïllats (a causa de això no vaig poder caçar un altre cop el Talgo III, ja que van transportar els passatgers per autobus), sortosament faltaven 2 hores per el regional de Móra a Barcelona i varem marxar amb aquest. Després de esperar que un gran grup de excursionistes baixessin del tren varem poder pujar i passar i passar una bona estona fins a Sant Vicenç parlant amb els veïns de davant.

A la Foto: El Talgo Miguel de Unamuno passant per el pont del de ferro de La Roixel·la a una velocitat molt reduïda a causa de les obres. Més al Flickr.

Tarda tranquil·la al pas a nivell de Sant Sadurní

El passat divendres vaig fer una petita excursió de tarda cap a Sant Sadurní d’Anoia, vam quedar a la estació amb en Marc Duke i varem anar caminant fins el pas a nivell que es troba a poc de la mateixa estació de Sant Sadurní. En allà el primer tren de mercaderies que va passar va ser una 253 amb el TECO de Bilbo, una locomotora que ja comença a ser habitual per aquesta línia. Poc després ens va sorpendre un Civia que anava sense servei cap a Barcelona, també van passar locomotores aïllades (totes 269) una doble unitat de rodalia 447 completament amb els antics colors i tres trens de mercaderies més, un TECO amb una doble 269 cap a Madrid, el segon una 250 amb un TECO (!) cap a Portbou i finalment quant ja tornàvem cap a la estació el Channel Tunnel Express. En resum una tarda força animada i amb bona companyia.

A la Foto: La neta TRAXX passa per el pas a nivell de Sant Sadurní amb el TECO de Bilbo. Més al Flickr.

Post: 200. Pels ferrocarrils, dels Pirineus Catalans

Ahir aprofitant una excursió per els Pirineus Catalans i de la Catalunya Nord, on hi vaig visitar 4 punts ferroviaris. Breument ho explicaré tot junt a les meves impressions, anècdotes i fotos.

Al matí abans de anar a les Fonts del Llobregat, vaig visitar la estació de la Pobla de Lillet, on feia temps que no hi havia estat, allà vaig poder veure com arribava el Tren del Ciment i vaig contemplar totes les maniobres. Vaig veure que les maniobres les fan molt més despresa que en l’últim cop, el tren va arribar 1 minut abans de l’hora i en tan sols 2 min va invertir la direcció del tren. De nou vaig veure que en els dos cotxes hi havia posat toldos per que no toques massa el sol al cap, en els principis els vagons eren descoberts i podies utilitzar uns para-sols, si volies.

Després de dinar en territori francès vaig anar al poble de Enveitg, on després de estar voltant pèl poble una bona estona vam trobar el petit baixador de Bena-Fanés situat al mateix poble de Enveitg. Allà esperàvem el Tren groc, amb 6 minuts de retard va passar, i amb tan sols 4 cotxes. Aquest es el primer cop que veig el tren groc amb els nous logotips de la SNCF i també portava els del TER Llenguedoc-Roussillon. Després de veure el tren groc vaig anar cap a la Tour de Carol.

Al entrar a la estació vaig veure què no es podia accedir a les andanes ja que feien obres a la línia de Ripoll i a la de Toulouse. Així doncs veient que hi havien trens d’obres vaig anar tirant per la carretera que segueix les vies de la SNCF fins ben amunt, i allà vaig poder aconseguir una foto de dues locomotores tipus G1200 construïdes per Vossloh, de la empresa VFLI. Que esperaven a la estació amb un llarg tren de balast, l’hora de entrar en acció.

Cap al capvespre després de visitar el llac de Puigcerdà. Ens vam arribar a la estació de Puigcerdà, on allà ja no hi vaig veure cap locomotora, però si que vaig poder fer algunes fotos des de les antigues vies de la SNCF. Mes tard també vaig pujar al poble amb l’ascensor inclinat.

A la Foto: Le petit train Jaune, passant prop de Enveitg, i en direcció Ur. Més fotos al Flickr.

Un dissabte amb sorpreses, a Lavern

Avui he anat a veure que caçava, anava amb l’objectiu de caçar alguns Ave’s o Avants però això si amb la convencional a davant. No em pensava que pesessin mercaderies, però no ha trigat gaire a passar el primer, tot just després de el AVE de les 18.20 ha passat la 253.009 remolcant un llarg TECO(A la Foto). Aquest es el primer cop que la caço en servei a una 253. Tots els altres cops van ser quant estava en proves l’estiu passat. Després de aquest tren ja em pensava que la cosa s’havia acabat però no ha trigat més de 10minuts a aparèixer la 269.082 amb un llarg tren portautos, exactament el PECOVASA Martorell - Valladolid.

Viatje a Monpellier, TAM línia 1

La línia numero 1, es la mes antiga del tramvia de la ciutat de Montpellier. Es una línia més curta que la 2 (de moment), el tramvia passa bona part per zones cèntriques i sempre per zones urbanes. Les unitats de tramvia no tenen una decoració tan cridanera, són d’un blau fosc, amb formes de ocells blancs sobre el blau. En el traçat del tramvia, podem trobar punt curiosos com el túnel de la Comédie, que va des de aquesta a Corum paral·lel a la línia SNCF. Un de els altres trams així mes especial es el de Comédie a Gare de Saint-Roch, que podem trobar un petit pas a nivell pel tramvia.

A la Foto: Veiem dos tramvies de la línia 1 del tramvia, encreuant-se a la estació de Place d’Europe. Aquest tram també esta compartit amb la línia 2.

Viatje a Monpellier, TAM línia 2

Aquestes vacances de Setmana Santa, he estat a la ciutat de Montpeller. En aquest primer bloc, us explicaré les impressions, fotos i anècdotes que vaig tenir en el tramvia de la línia dos, properament també faré una entrada del tramvia de la línia 1 i del Catalan Talgo i trens SNCF.

El tramvia de Montpeller em va semblar un transport molt organitzat, amb bones freqüències de pas i també en els preus de alguns dels seus bitllets. La línia dos, es la línia més llarga (de moment). En la línia podem trobar dos trams ben clars: Un el San Jean Védas a Sabines i l’altre el Sabines - Jacou. El primer es un tram de via convencional, on el tramvia fa servei de tren-tram, la via passa per zones molt allunyades a la ciutat i fins i tot va a petits pobles. Aquest tram antigament era de la companyia SNCF, però va caure en desús i la SNCF, va cedir la línia a la empresa de tramvies i busos de Montpeller. El segon tram es més urbà, on molts cops la línia dos interfereix amb la 1, uns enllaços ven clars són les estacions de Sant-Roch, Corum...

Les unitats del tramvia estan pintades amb uns estampats de flors de colors cridaners i virolats, com podeu veure en la imatge que ilustra el bloc.

Les unitats 211 ja són història...

Avui es feia un viatge especial per acomiadar les unitats 211 de FGC. La unitat triada per fer aquest últim viatge 211, que la organitzat la Associació de Amics al Ferrocarril de Barcelona, ha estat la 211.03. El tren ha sortit puntualment de Pl. Espanya a les 9 i 12 minuts del matí, hi ha seguit el seu viatge sense problemes, jo l’esperava a Quatre Camins, on ha passat puntualment i veloçment cap a Martorell. Després he agafat una 213 fins a Martorell on l’he pogut tornar a fotografiar i també m’he retrobat companys amb la mateixa afició. Per la estació em pogut gaudir de una 700/1000 que estava estacionada a una de les vies de les cotxeres, també hem pogut entrar a la cabina de la 211 per tirar-li 4 fotos. Poc després he marxat cap a Monistrol on em tornat a la carrega amb més fotos, però per mi el plat fort del dia era caçar la 211 de tornada a la estació de Montserrat – Aeri, així què que agafat una 213 en servei R5 a Martorell i després de esperar 30 minuts a la estació ha passat la unitat força lenta, així que m’ha donat temps de fotografiar-la amb gust, i també saludar al maquinista per els tocs de botzina. Després de això hem esperat el pròxim 213 que ens ha portat a Martorell i de Martorell amb la Renfe cap a Vilafranca, una curiositat, que en el viatge de Aeri a Martorell, a partir de Olesa i fins Martorell ens anava tota la estona una 213 sense servei, i sempre ha anat en paral·lel a nosaltres i al arribar a Martorell ha entrat a cotxeres.

A la foto: la unitat 211, amb una cabina plena de gom a gom de petits i no tan petits aficionats, passant per el terme municipal de Montserrat (Montserrat-Aeri).. Saludar des de aquí als companys; Marc-Lurigados, Jacob Bonet, i Martí-Tudela, que han assistit a l’esdeveniment. Més fotos al Flickr.

Pescant trens en perill d’extinció

Avui al matí he matinat per anar a caçar més material ferroviari en perill de extinció per les vies Catalanes. El matí ha estat variat de circulacions de Llarga Distancia però sempre acompanyat per el monòton serveis de rodalies servis majoritàriament per 450/451 i 440R. El primer tren del matí ha sigut el Pío Baroja amb set cotxes, a on l’he caçat al Racó de Santa Llúcia. Després em fet una correguda cap a la Platja Llarga on pel camí he pogut pescar el Tren Hotel de Granada i ja a la Platja Llarga el García Lorca, però aquest amb un gran contrallum, al cap d’una hora ha passat el Patitomed a Valencia. Després de fer un segon esmorzar en un bar a prop de la estació de Garraf, poc després em anat fins a Viladecans on he pogut desfruitar de més trens, destacant el Mare Nostrum què ha vingut uns minuts de retard (com de costum) i amb un inacabat “grafit” a la 252... Després a les 12.44 ha aparegut el Talgo Miguel de Unamuno amb tres brutes composicions i un “manso” de més entre la composició de Bilbo i Hendaya.

A la Foto: El Pío Baroja passant lentament per el Racó de Santa Llúcia amb una composició completament en colors pantone. En aquest tren té els dies contats, diuen que el pròxim dia 20 d’abril circularà l’últim i el 15 d’abril l’últim servei a Talgo III serà substituït per un Alvia. Més fotos al Flickr.