Estació Central de Berlin
-Estació de Berlin Hauptbahnhof, es al estació mes gran de europa i de tot el mon. El complex és un disseny de l'arquitecte alemany Meinhard von Gerkan. Amb un cost inicial de 700 milions d'euros (el cost final va anar de 900 milions d'euros) ideat a partir de 1992, va començar a ser construït en 1995, sent inaugurat el 26 de maig de 2006, just a temps per a la celebració de la Copa Mundial de Futbol de 2006 (Alemanya).
Waterloo Londres
L'estació de ferrocarril londinenca de Waterloo és una estació de ferrocarril complex de l'intercanvi del transport a Londres, Anglaterra. És localitzat en el Barri londinenc de Lambeth, prop a la Marge sud. El complex comprèn quatre estacions de ferrocarril lligades i un autobús estaciona. El complex sencer està dintre de la Zona 1. l'Estació de Waterloo va ser oberta el 11 de juliol 1848 pel londres i Via Fèrria Occidental del sud (L&SWR). Va Ser ordenat primer com un per l'estació amb l'original (unrealised) la intenció de córrer s'injecta en vena els trens a la Ciutat. L'estació va arribar a ser cada vegada més desvencijada i va omplir com el segle XIX va passar, fins que la decisió fora presa per a derrocar la cosa sencera i començar altra vegada. La construcció va començar en la nova estació en 1900 i va continuar fins a 1922, amb la nova estació que tenia 21 andanes i una longitud de 244 metres llarg cadaescuna. No obstant això, va ser danyat malament durant la segona Guerra mundial i la redificación considerable requerida després. Ara aquesta estació es unes de les principals de Londres. I tenen parada el trens regionals i Eurostars i linies privades.
Gare du Nord
La du Gare Nord (significant l'Estació Septentrional) és un de les sis estacions grans de terminal de la xarxa principal de SNCF a París. Oferix les connexions amb diverses línies urbanes del transport (Metro de París i RE). Pel nombre de viatgers (al voltant de 180 milions per any), és l'estació més ocupada de SNCF, i probablement la tercera estació de ferrocarril més ocupada en el món. El president de Chemin de du de Fer Nord, s'Embussa Mayer de Rothschild, va escollir a arquitecte francès Jacques Ignace Hittorff. La construcció va durar del 1861 de maig a desembre 1865, però la nova estació van obrir per al servei mentre encara en construcció en 1864. La façana va ser dissenyada al voltant d'un arc triomfal i utilitzat molts trossos de pedra. És molt recarregat, amb 23 estàtues que representen les ciutats va servir per la companyia. Les estàtues més majestuoses, que coronen l'edifici, il·lustren els destinació internacionals (París, Londres, Berlín, Varsòvia, Amsterdam, Viena, Brussel·les) mentre els destinació nacionals corresponen amb estàtues més modestes en la façana. L'edifici té l'O-FORMA usual d'una estació del terminal. El llamp principal del suport és fet de ferro colat. Els pilars del suport dintre de l'estació van ser fets a Escòcia, l'únic país on havia una fosa que va anar suficientment gran.
Muenchen bahnhof
La estació de munic es unes de les estación de Alemanya en mes moviment de trens tant com ICEs o Regionals. la estació te unes 32 vies. A finals del 2007 es començaran a fer un es obres per fer des de l'estació de Munic fins a l'Aeroport de Munic per fer una linia de Maglev i sacavaran el 2011.
